Hi havia una vegada, en un regne molt llunyà, una parella que va procrear. Quin començament més romàntic oi? Doncs espera’t que ara ve la part més xuli. D’aquesta procreació va aparèixer una donzella màgica que tenia un any de vida. Abans d’anar a dormir sempre balbucejava la paraula màgica ‘Eivibonny’.
Total, que un germà d’aquesta donzella, quan es va fer gran, buscava un nom pel seu grup de música. Demanant permís a la germana, òbviament, i va triar-ne un que fós sonorament agradable i que tingués un significat bonic i una història al darrere: Eivibonny. El pas de ‘que sigui fàcil d’escriure’ se’l va saltar inspirant-se en el mestre Josep-Lluís Carod-Rovira, donat que, com deia ell, si bé hem après a dir Schwarzenegger, som capaços de tot ja.

Va ser a l’estiu de 2015 quan el Xavi i el Ferran van fer les demos del que seria, més tard, el primer disc ‘Cor Valent’ (2018). Ells dos, amics de la infància, van començar a tocar junts des del col·legi de primària i van tenir diversos grups fins que finalment va néixer Eivibonny. Va ser quan tenien aquestes primeres demos, amb tota la música esbossada, que buscaven un bateria i un pianista: el Josep i el Joan. El Josep va entrar al grup perquè ja coneixia al Ferran d’altres grups que havien intentat fer. Quan es van trobar per escoltar les demos, el Josep s’estava menjant una amanida increïble que li havia preparat el Ferran. L’experiència gastromusical el va seduir tant que va decidir formar part de la tripulació del grup.

Més tard, el Joan, que aleshores era pianista i director musical d’un musical on es tocaven peces musicals del musical que es deia “Jesucrist Superstar, el Musical”, es va conèixer amb el Ferran arrel d’unes converses profundes i filosòfiques que van tenir juntament amb altres músics, a l’acabar un assaig. Assaig que es va allargar fins a altes hores de la matinada donades les ganes de conèixer, d’aprendre i de conversar que tenien tots els músics que s’havien quedat. Tot aquest moment va ser previ a fer les demos del que acabaria sent Eivibonny. Total, que va ser tant interessant per a ells el que parlaven sobre la vida, que després les cançons girarien al voltant d’aquesta manera de veure el món: innocent, sense prejudicis, com ho faria un nen petit, on tot és possible. (Cosa que lligava perfectament amb la màgica paraula de la donzella màgica). I aleshores, el Joan un dia va arribar a l’estudi, on s’havien fet les primeres demos d’Eivibonny, amb una bufanda i una jaqueta que abrigaven molt (era l’hivern de 2016) i va decidir que seria un altre tripulant.

A partir d’aleshores, es va treballar conjuntament per perfeccionar la música i es va acabar fent Cor Valent. Abans de la publicació del disc, Eivibonny va fer diversos concerts i va guanyar el concurs de nous talents musicals de Molins de Rei (Empalmat) el 2017. Més tard, entrat el 2018 i amb el canvi d’idioma consolidat en català, va signar amb la discogràfica Krik Music (Boom Management), amb qui es va publicar aquest primer àlbum. Un àlbum autoproduït per Eivibonny i enregistrat i mesclat per Aniol Bestit.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i vet aquí un avet de la Beth que es depila amb Veet, aquest conte ja s’ha fós.

PD: Perquè tot junt s’escriu separat i separat s’escriu tot junt?